He vist teulats blaus                        

gratinats per un cristall ataronjat

que embolcallava tots els cossos inerts.

M'he notat travessat

per aquells rajos groguencs

mentre pujava al cim de la cresta més bella

un dia d' agost.

 

Em reconeixia l' enèsim explorador d'aquelles terres

...però en altres circumstàncies jo,

també hauria plegat la vela en aquella platja

i hauria vestit la meva llar 

amb totes les riqueses  que portava als meus baguls...

coronant-li un teulat blau.

 

Però m'enyoro i… vull tornar

I… portar-te nous tresors!

I ..contar tot el què he vist!

I… vestir-te tant exòtica!

I que tothom es llenci en silenci a la mar

hissant llurs veles..

I buscant el seu teulat.